#VolemAcollir

 

  • Més de 121.000 signatures del manifest, lliurades al Parlament de Catalunya

  • Més de 2000 entitats adherides a la campanya #VolemAcollir

  • 18F: mig milió de persones al carrer, la manifestació més gran del món pels drets de les persones migrants i refugiades

  • 11F: 15.000 persones i més de 50 artistes al Gran Concert per a les Persones Refugiades al Palau Sant Jordi

  • Més de 211.000 euros de benefici net per repartir entre projectes d'entitats que treballen cada dia per millorar la vida de les persones refugiades. Consulta el resum de comptes clars
  • Programació especial a TV3 sobre el dret a refugi, amb l’emissió, entre d’altres, de la sèrie “Vides aturades”, premi 1924 de Ràdio Associació de Catalunya al millor programa de televisió de l’any

  • Mosaic i pancarta gegant de #VolemAcollir al Camp Nou

  • Més de 3.000 persones voluntàries participant activament en la campanya

  • Centenars de conferències i actes per tota Catalunya

  • Actes de suport a la campanya en centenars d’escoles i instituts

  • Milers de balcons amb les banderoles #VolemAcollir

  • Més de 8.000 notícies publicades en mitjans nacionals

  • Gran ressó internacional de la manifestació #VolemAcollir, amb espais i portades en mitjans com New York Times, AlJazerra, BBC i milers més

  • Cap resposta política

La nostra societat mai podrà dir que no ho va intentar per tots els mitjans que va tenir a l’abast.

En canvi, qui no podrà dir el mateix són els nostres polítics. Quan aquesta mobilització ciutadana sense precedents pels drets dels migrants ha passat a l’esfera política, ha començat la clàssica cadena d’excuses que ha portat a fer que avui encara estiguem molt lluny d’acollir el nombre de persones que els nostres governs es van comprometre a rebre i facilitar-ne l’arribada. A facilitar-los reprendre la seva vida.

No n’hi ha prou podent dir que “vam intentar-ho tot”. Per justícia amb totes aquelles persones, pels seus drets, pels nostres drets, pels drets de tots, no ens podem quedar en l’intent. Per ells, per elles i per nosaltres, hem de poder dir que ho vam aconseguir. Perquè la solidaritat no és voler-ho fer, sinó fer-ho. I fer-ho és responsabilitat de tots i totes.

Seguirem!