Rasoul

71 anys

Afrin

En Rasoul diu que té un forat al cervell. Diu que recorda poques coses. Diu que s’ha fet gran de cop. I també diu que enyora la seva Síria. Un país multicultural, respectuós amb la diversitat d’ètnies i religions. Un país on no sap si mai tornarà.

Abans, en aquella Síria, era el propietari d’un gran basar. Després, amb la guerra, va haver-ne d’escapar. Ho va fer primer a Turquia i després a Grècia, amb el seu fill i els seus néts. El seu fill va morir ofegat al seu davant. Quan, dins una barca inestable, creuaven el mar. Ara, en Rasoul és al camp de Vasilika amb els seus néts. Els fa de pare. Perquè si és a Europa, és per ells. Si no, s’hagués quedat a Síria i hagués mort allà. 

“La meva vida s’ha aturat. Però sóc pare. Sóc avi. Sóc responsabilitat. Tiro endavant pels meus fills i pels fills dels meus fills.”