Khadija

17 anys

Afrin

Les tanques de filferro li recorden una presó. Per a la Khadija, l’espera al camp és la continuació de la guerra. Una bomba més que destrueix el seu futur. Si en tingués, de futur, li agradaria tornar a estudiar. Ser periodista o cirurgiana.

Abans, quan era a Síria, estudiava secundària i ballava break dance. Després, amb la guerra, va escapar a Turquia amb la seva família. Allà no podia ni anar a escola ni treballar. Tampoc ballar. Ara, des del camp de Vasilika, fa vídeos per denunciar la situació dels refugiats. Un dia va provar de creuar la frontera cap a Macedònia però la policia la va aturar. Només li queda esperar.

“Sento que tot el que he viscut és negre. I el que estic vivint és negre. El que vindrà, no ho sé. Encara no he pogut escriure aquesta pàgina.”