Ahmed

13 anys

Damasc

L’Ahmed enyora l’escola. Li agradava tant estudiar. Sobretot ciències, història i dibuix. Fins i tot feia classes de repàs perquè sí, perquè li agradava. Però això era abans, quan tenia onze anys i vivia a Damasc. Ara en fa dos que no va a escola. En fa dos que la seva vida s’ha aturat.

Abans de la guerra jugava a futbol, estudiava i sortia a passejar amb la seva família. Després, durant la guerra, sobrevivia a atemptats i bombardejos mentre escapava del país amb tota la seva família. Ara, al camp de Vasilika, aprèn català, castellà i anglès i espera, amb la seva família, que Europa obri les fronteres i la seva vida torni a començar.

“Si no s’hagués aturat la meva vida per la guerra, viatjaria a l’espai, em faria metge… tot seria possible.”