A l’escola d’Eko, tota pedra fa paret

La situació de les persones que esperen refugi, explicada als nens i nenes

Qui ha dit que davant problemes tan grans com la crisi dels refugiats no s’hi pot fer res? Si bé és cert que la solució del problema només és a l’abast de polítics de països tan diversos que és difícil que es posin d’acord, hi ha gent que ha decidit posar-hi el seu granet de sorra.

Ara mateix hi ha unes 50.000 persones que han arribat a Grècia fugint de la guerra i de la misèria, i prop de tres milions més que voldrien arribar a Europa però encara no han pogut.

Tenir tanta gent atrapada a Grècia (i encara molta més mirant d’arribar-hi), amb les fronteres a Europa tancades i la impossibilitat de tornar a casa seva per culpa de la guerra, és un problema greu, tant per a les mateixes persones com per als governs europeus.

Un grup de joves ballen agafats de les mans a l’antic camp de refugiats d’Eko, a Grècia

 

Com es viu als camps de concentració?

Aquestes 50.000 persones viuen als anomenats «camps de refugiats», que són en realitat camps de concentració. Són campaments precaris, sovint formats per barracons o per tendes de campanya, en què s’encabeixen com poden les famílies. A les tendes no hi ha aigua corrent i el menjar que els reparteixen és pobre i repetitiu. Sobretot els falten productes frescos.

Als camps hi ha el mínim per sobreviure: dutxes sense aigua calenta, lavabos provisionals, màrfegues, menjar empaquetat... Però hi ha serveis tan bàsics com el metge o l’escola que no es proporcionen. Si fa no fa la meitat de les persones que viuen als camps són nens. Molts dels que vénen de Síria, que fa cinc anys que està en guerra, no han estat mai a l’escola.

Els nens i nenes passen les llargues esperes jugant i anant a les classes de l’escola de la Comunitat Eko

 

Espais solidaris

Hi ha qui vol canviar aquestes condicions inhumanes i decideix oferir-se a fer un cop de mà als refugiats que treballen als camps. Algunes a través d’ONG com Mums without borders (mares sense fronteres), que porten llevadores per ajudar les moltíssimes dones embarassades i els bebès que hi ha als camps, o Proactiva, que ajuda les barques a arribar bé a terra i que no s’ofegui ningú al mar.

D’altres, com la gent de la Comunitat Eko, s’organitzen de manera més informal però igualment efectiva.

Què és la Comunitat Eko?

La Comunitat Eko és un grup de voluntaris, la majoria catalans i sirians, que havien estat treballant al camp informal d’Eko. Quan el govern grec va treure la gent d’allà per portar-la a un camp més ben preparat, els voluntaris van anar fins a Vasilika amb ells i van llogar uns terrenys a prop del camp militar per fer-hi uns espais on les persones que havien de viure al camp de Vasilika poguessin trobar-se i estar més còmodes.

A l’espai que va llogar la Comunitat Eko s'hi ha construït una escola, un espai d’ombra per jugar, una biblioteca, un espai comunitari per trobar-se i un espai especial per a les dones. A més, els ajuden repartint-los les coses que no els proporcionen les autoritats, com roba interior, compreses, sabó, fruita i verdura fresca, preservatius...

Al vespre es fa una gran olla de te i molta gent que viu a Vasilika hi va a prendre’l amb els altres. És un moment bonic del dia.

Dos nens juguen amb un plat volador a l’aparcament d’una gasolinera, reconvertida en un camp de refugiats

 

Com funciona l'escola d'Eko?

Un dels espais de més èxit és l’escola, on es fan grups per edats. No hi van tots els nens que viuen al camp de Vasilika, perquè no és obligatori anar-hi. Només hi van aquells que tenen ganes d’aprendre. S’hi ensenya anglès, matemàtiques, àrab... La majoria dels nens parlen àrab, tot i que molts tenen el kurd com a llengua materna. Els voluntaris catalans i els voluntaris sirians treballen junts perquè funcioni. Hi ha materials com els de qualsevol escola: pissarra, llibretes, llapis, colors, llibres, jocs...

A més de l’escola, hi ha una biblioteca on es pot anar a llegir quan no és hora d’anar a classe. La porten voluntàries de l’associació Fotomovimiento, que a més es dedica a explicar què està passant a Grècia mitjançant fotografies. Hi ha tanta feina a fer que tothom fa més d’un paper.

Per què és important la feina de la Comunitat Eko?

A més de les qüestions pràctiques, com oferir la possibilitat d’anar a escola a uns nens que no en tindrien d’altra manera, hi ha una altra qüestió molt important, que és la de fer saber a les persones que estan atrapades a Grècia que ens importen. No les deixem allà a la seva sort, sinó que mirem d’ajudar-les com podem, facin el que facin els nostres governs.

Allà, tota pedra fa paret. I la gent que treballa a Eko n’està construint una de ben bonica i necessària.

Text
Bel Olid

Fotografia
Guillem Cabra