Les institucions catalanes, claus per garantir una bona acollida de les persones refugiades i migrants

Algunes apunts de tot el que poden fer les administracions locals i nacionals amb les competències que tenen
Perquè Catalunya sigui terra d’acollida, cal que es garanteixin els drets de totes les persones que hi viuen

Camp de refugiats de Vasilika, a Grècia. L’acollida no acaba quan les persones refugiades creuen la frontera

 

La Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments són essencials per garantir el respecte dels drets humans en el procés d’acollida de les persones refugiades, tant les que ja són al nostre territori com les que encara hi han d’arribar.

Les administracions catalanes tenen competències en Salut, Educació, Habitatge, Treball i Assistència Social, i les polítiques en aquests àmbits són clau per a l'atenció i la inclusió de les persones sol·licitants d'asil.

Les institucions catalanes tenen a les mans la dignificació de les vides de les persones refugiades i de les persones migrants en àmbits essencials. I els progressos que es facin en aquests àmbits acabaran beneficiant el conjunt de la societat.

 

Dret a l’educació. Una educació integral encaminada a l’acollida

Els centres educatius necessiten un reforç per poder atendre amb garanties l’alumnat migrant o refugiat, afavorint-ne la inclusió a la societat. Cal una atenció personalitzada i, per això, fan falta més recursos, tant humans com econòmics. Per això, cal:

-      Reobrir les aules d’acollida, que van atendre 170.000 nens i nenes a Catalunya, des del 2004 al 2015, o establir mecanismes equivalents, dotats de professorat especialitzat.

-      Mantenir la matrícula viva, que permet la inscripció de l’alumnat a mig curs, acompanyant-la d’una plantilla també viva, que sigui capaç d’ampliar-se quan se’n detecti la necessitat.

-      Impulsar la matricula única per districtes o municipis, per evitar els guetos a les escoles, i comptar amb la corresponsabilitat de l’escola concertada.

-      Fer un treball específic per a l’atenció de les persones refugiades, amb els mitjans necessaris, per garantir-los una atenció psicològica completa, un acompanyament en el procés de dol,  etc.

-      Elaborar programes per a tots els nivells de la formació obligatòria i postobligatòria sobre educació per la pau i diversitat cultural.

-      Transmetre missatges als mitjans de comunicació, a la publicitat institucional i, en general, a l’espai públic encaminats a normalitzar el fet migratori, i a possibilitar la inclusió de totes les persones a la dinàmica social del país.

 

Dret a la salut. Una sanitat pública universal de debò

L’any 2012, un decret del Govern espanyol va deixar fora de la sanitat pública les persones que no cotitzen a la Seguretat Social. A Catalunya, una instrucció de la Generalitat obligava a acreditar tres mesos d’empadronament per poder accedir a l’atenció primària i de dotze mesos per als metges especialistes.

L’atenció d’Urgències és una de les excepcions que recull el decret del govern espanyol, i fins i tot hi ha una resolució explícita de la Generalitat que obliga els hospitals a atendre tothom sense cobrar. Però hi ha casos que demostren que això no és així: el mes de novembre passat, l’hospital de Sant Pau de Barcelona va emetre una factura de 207 euros a una persona refugiada que va ser atesa al servei d’Urgències.

En general, la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, SOS Racisme Catalunya, la PASUCat i Stop Mare Mortum han documentat dotzenes de vulneracions de la normativa, basades en traves burocràtiques i arbitrarietats, que afecten les persones demandants d’asil.

El Parlament de Catalunya tramita ara una Llei d’Accés Universal a la Sanitat, que cal que s’aprovi amb urgència. Però cal immediatament que:

-      S’acabi l’exclusió sanitària de les persones migrants i demandants d’asil

-      Es faciliti l’empadronament de tothom qui ho sol·licita i, conseqüentment, l’atenció sanitària total

-      No es facturin els serveis d’urgència ni la tramitació de la targeta sanitària

 

Dret a una seguretat no discriminatòria. Prou identificacions per perfil ètnic

Que passegis tranquil·lament pel carrer i que la policia t’aturi només pel color de la teva pell és un acte de discriminació /racisme que pateixen milers de persones cada dia.

Un estudi de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València i la Universitat d’Oxford constata que un ciutadà d’origen magrebí té 7,5 vegades més possibilitats de ser identificada per la policia que un caucàsic europeu, i un gitano, 6 vegades més. En el cas de les persones de procedència subsahariana, arriba a ser fins a 42 vegades més, segons un altre estudi de la Universitat de Granada.

Un jove de Santa Coloma de Gramenet, Shan Muhammad, assegura que, quan va preguntar a la policia per què l’havien parat, li van respondre que ho van fer "Per ser negre i punt" i que li van arribar a demanar “d’on havia tret l’iPhone”. Amb el suport de les entitats SOS Racisme Catalunya i Open Society Justive Initiative, el cas de Muhammad s’ha convertit en el primer en 24 anys que arriba Tribunal Constitucional per una identificació basada en l’ètnia.

Per frenar aquestes identificacions racistes i arbitràries, és imprescindible redactar i aplicar un protocol específic per als Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana de Barcelona i les policials locals de tots els municipis catalans.

 

Dret a l’habitatge. Una llar accessible per a tothom

Un 48,8% de les persones que van recórrer a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) entre el 2013 i el 2016 són de nacionalitat estrangera, i un 68,1% van arribar a l’impagament quan es van quedar sense feina.

Molta gent queda exclosa del dret constitucional a un habitatge, i això és, gran part, a causa de les polítiques públiques. El parc d’habitatges de lloguer social a França representa el 15% del total de les vivendes; a Catalunya, tot just el 1%. Només a la ciutat de Barcelona, els pisos buits signifiquen un 10,8% del total.

Un país acollidor és aquell que garanteix l’accés a l’habitatge a totes les persones. I, per això, el tercer sector social, a través de la Fundació Hàbitat3, proposa:

-      Que gran part del parc públic de propietat i del parc privat que no té sortida passi a ser de lloguer social.

-      Destinar més fons als ajuts al lloguer per a les famílies

-      Recolzar i promoure el lloguer cooperatiu.

-      Fer efectiva la participació de la ciutadania.

-      Establir col·laboracions público-privades (sense ànim de lucre)

-      Controlar les rendes de lloguer privat.

-      Fomentar altres tipus de règim de tinença, com la propietat compartida, l’adquisió per tinença intermèdia i la propietat temporal.

-      Establir un sistema fiscal incentivador de totes les fórmules de promoció o de posada a disposició d’habitatges en els diversos règims descrits: lloguer, lloguer cooperatiu, propietat compartida, adquisició intermèdia, propietat temporal.

 

Dret a accedir als serveis públics. Traducció i interpetació per eliminar barreres lingüístiques

El Pacte Nacional per la Immigració, signat a Catalunya el 2008, compromet les institucions catalanes a “posar una assistència lingüística puntual i de qualitat, a disposició dels i les professionals dels serveis públics que ho requereixin, optimitzant recursos humans i tecnològics”. I, en concret, apunta a la necessitat "d’emprendre accions de mediació en la salut”, en “programes d’atenció a menors i joves estrangers” i en altres serveis públics.

Malgrat el compromís del Parlament, els serveis de traducció i interpretació a Catalunya han patit els efectes de les retallades. Moltes vegades, s’han suprimit directament o s’han substituït per serveis de traducció per telèfon.

Garantir un accés universal a serveis públics essencials com la sanitat o l’educació significa també eliminar les barreres lingüístiques. I, per això, és essencial que totes les persones migrants o refugiades que no dominen les llengües oficials disposin de serveis de mediació, de traducció i d’interpretació als centres educatius i sanitaris.

 

Text

Casa nostra, casa vostra

Fotografia

Carina Bellver