Els moviments socials coordinats, claus contra l'Europa fortalesa

Unes jornades organitzades per Stop Mare Mortum i LaFede reuneixen a Barcelona plataformes i col·lectius d'Europa i Àfrica
 
 

La societat civil té més poder del que es pensa però cal coordinar-se. Només una xarxa ben organitzada entre entitats i moviments socials, del nord i del sud del mediterrani, que defensen la lliure circulació de les persones podrà combatre l’anomenada Europa fortalesa. Una Europa que ha tancat fronteres i que fa la vista grossa a la vulneració de drets humans, amb polítiques cada cop més restrictives contra el fet migratori. Amb aquesta premisa, col·lectius de tota la Mediterrània s’han citat durant dos dies a les Cotxeres de Sants, liderats per Stop Mare Mortum i LaFede, amb l’objectiu de teixir complicitats en favor de la mobilitat internacional.  

“La resistència és possible”, assegura amb el seu anglès agermanitzat Harald Glöde, membre fundador de Borderline-Europe, una associació que treballa per oferir informació pública i crear xarxes europees per pressionar els governs nacionals i la UE. Exemples d’aquesta resistència són, segons Glöde, les 13 embarcacions que cada dia salven vides a la mediterrània en una Europa que s’està “militaritzant en una guerra contra els refugiats”.

En la mateixa taula rodona, Andre Romial Kenmogne d’ADYNE, una plataforma d’organitzacions de joves africans que viuen a Europa, assenyala que “cal remar en la mateixa direcció, en benefici del món, a través de la transparència i la correcta informació”. Una opacitat sobre la qüestió migratòria que també denuncia Tcherno Hamadou Boulama, d’Alternative Espaces Citoyens de Nigèria. Per combatre-ho, reclama una informació que vagi més enllà dels governs i d’uns mitjans de comunicació del nord del mediterrani “que ofereixen una informació molt distorsionada i amb molts clitxés”. Això només s’aconseguirà, segons Harald Glöde, a través de la recollida d’una informació “verídica” i “no interessada” per part d’una societat civil que treballi en xarxa internacionalment. “L’objectiu és explicar què passa realment i conscienciar la ciutadania perquè països com el meu, Alemanya, canviïn les polítiques d’asil”, ha sentenciat.

Aquesta col·laboració entre el nord i el sud del mediterrani ha de servir també, segons Kenmogne, per desemmascarar les màfies que trafiquen amb totes aquelles persones que paguen un passatge per arribar a la costa europea “víctimes de la violència de la corrupció organitzada”, afegeix Boulama. L’activista africà aposta per continuar amb “el treball de deconstrucció” del discurs de la gestió de la immigració i que fa del migrant “una amenaça relacionada amb el terrorisme”.

Un fet migratori que, segons Glöde, és culpa en part d’Europa, que fa empobrir els països africans amb acords comercials que “s’haurien de revisar”. “Si la bretxa entre països rics i pobres es fa més encara més gran, hi haurà més immigració”, ha assenyalat. Aquí, Romial Kenmogne reclama, a més, la implicació dels països africans. “Europa no té la solució. Si els governs africans donessin feina a la seva gent, no hi hauria aquest problema d’emigració”, ha destacat.

 

Text

Carina Bellver.

Fotografia

Stop Mare Mortum.